Hi ha gent que està malament. Persones que per un motiu o un altre (digues-li crisi, infància complicada o simplement mal caràcter) porten una mala llet acumulada que no els (ni ens) deixa viure. Homes i dones a qui veus que, pobres, el yin va per un cantó i el yang va per un altre, i que no es trobaran mai. La qüestió és que fa uns dies que em volten com abelles a la mel i ja em comença a pujar la mosca al nas.
Cas 1. Una parella m'escridassa perquè passejo amb el gos deslligat pels voltants de l'estany de Banyoles (no hi ha cap senyal que ho prohibeixi) mentre ells van amb un gos de raça perillosa sense el morrió obligatori. Apa.
Cas 2. A la porta de l'autobús cap a Barcelona un senyor s'emprenya perquè la gent no respecta la cua per pujar al vehicle i als quatre que quedem darrere seu ens ofereix, a crits això sí, una increïble lliçó de bona educació, moral i respecte. Vinga.
Cas 3. L'organitzador d'un acte benèfic a la comarca fa fora de molt mala manera i d'un equipament públic una companya periodista que anava a gravar l'activitat, be-nè-fi-ca, només perquè prèviament no s'havia parlat amb ell. Mmm... sense comentaris.
Té solució aquesta crispació generalitzada? Al pas que anem, haurem de brindar amb til·les i berenar trankimazins.
Publicat a EL 9 NOU, 15 de març de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada