El Sr. Smith, el Tango i l'Scott

Aquesta setmana hem sabut que el col.legi Pive de Tona ha utilitzat gossos de rastreig per trobar droga entre les maletes dels seus alumnes. Va ser just a la tornada de les vacances de Setmana Santa que aquests es van topar per sorpresa amb el Tango, el Sr. Smith i l'Scott ensumant-los les bosses. Es veu que no van trobar res destacable, exceptuant algunes restes de porro en un banc proper que es van atribuir a gent aliena al centre.
El consum de droga és un problema greu i malauradament estès entre els joves, dins i fora de les escoles. Això no vol dir que vagin a classe amb el porro a la mà, però que n'hi ha que en consumeixen crec que és innegable. Els alumnes del Pive no deuen ser ni millors ni pitjors en aquest sentit que la resta d'estudiants catalans. Al cap i a la fi, que tinguessin les maletes netes de drogues no ens ha de portar automàticament a pensar que no en siguin, en algun lloc i en algun moment, consumidors. 
El que està clar és que amb la batuda el centre tonenc ha aconseguit impactar i ens ha deixat tres evidencies: a) que es preocupa pel consum de drogues a les seves instal.lacions, b) que li interessa molt que això se sàpiga, i c) que a partir d'ara si mai a algun vailet o xicota d'aquesta escola li passa pel cap, ni que sigui remotament, fumar-se un peta, no crec que prèviament se'l guardi a l'equipatge. Llavors potser sí que l'hauran d'expulsar... per ase. 

Publicat a EL 9 NOU, el 29 d'abril de 2011

Un grup normal

Ni els cremaria vius ni els llançaria la roba interior en un concert. Perquè ens entenguem: que m'agraden i prou. Tinc els seus dos discos i els he escoltat tres vegades en directe, l'última, aquest passat divendres a L'Atlàntida. El concert va estar bé, i a banda de fer-me passar una estona agradable també em va servir per confirmar que amb això dels Manel potser n'estem fent un gra massa. Que potser no n'hi ha per tant.
Toquen bé? No hi entenc gaire, però diria que sí. Les lletres de les cançons són bones? Algunes força i d'altres menys. Presenten un directe sorprenent, un muntatge espectacular? No. Fins i tot divendres entre cançó i cançó, sense focus ni llums, semblaven poca cosa en la immensitat d'aquell escenari.
Qui els fa diferents a la resta som nosaltres. Nosaltres els hem convertit en un fenomen: els mitjans de comunicació, una excel.lent campanya de màrqueting que es podria batejar com "somungrupnormalperagentnormalcomtu", i una companyia discogràfica potent. En Pep Guardiola en un concert. Entre tots els hem fet tan, tan, tan bons que crec que ara correm el perill d'acabar-ne farts, empatxats, d'avorrir l'ukelele, d'odiar el mar i fins i tot de demanar a la Dolors que proposi un tema per aquesta història que s'haurà anat acabant. 


Publicat a EL 9 NOU, l'11 d'abril de 2011