I a mi què m'expliques!

Un senyor truca a la ràdio i explica que fa anys que a les eleccions vota en blanc: agafa un paper immaculat, hi dibuixa un rectangle de la mida exacte d'una papereta, el retalla, el fica dins un sobre i aquest, cap a l'urna. I ben blanc es queda el senyor quan a la ràdio li diuen que durant tots aquests anys el que ha fet és emetre un vot nul, no blanc. Per votar en blanc el que cal és només un sobre buit. 

L'anècdota la va explicar al Voranit d'EL 9 TV Gabriel Colomé, director del Centre d'Estudis d'Opinió. Demostra que moltes vegades rellisquem en allò més bàsic, però ens en sortim perquè sabem dissimular i/o practiquem el tansemenfotisme. Els mitjans de comunicació n'hem d'assumir part de culpa donant per sabut el que en realitat és per a molts una autèntica esferificació, o sigui, un misteri. Posem exemples. Fa uns mesos ens va desconcertar l'estrés dels bancs i les caixes i fa uns dies, la due diligence del Barça (paraula tan desconeguda com mal pronunciada); el 29-N ens omplirem la boca amb la Llei d'Hondt i parlem cada vegada més de hashtags i tweets sense pensar que encara hi ha vida lluny del twitter. 

Als mitjans ens falta una mica de pedagogia, però a la societat en general, una engruna més d'interès per saber realment què passa i de què es parla. 

 

Publicat a EL 9 NOU, 8 de novembre de 2010