Quan portes 20 minuts conduint per l'Eix Transversal cap a Girona a 60 quilòmetres per hora, enganxada al cul d'un camió de Transportes Zamar, d'Oviedo, i embotida en una rua inacabable de vehicles, et converteixes en un ésser letàrgic i et preguntes: podria ser pitjor? Acte seguit Murphy s'afegeix a la festa i s'incorpora a la processó un dels camions de les obres que t'obliga a reduir la velocitat fins als 40 quilòmetres per hora. I tu i la teva impotència us quedeu allà, dins el cotxe, jugant a endevinar quina deu ser la feina de cadascun dels treballadors que es mouen -també letàrgicament- entre màquines excavadores.
A mi que el desdoblament avanci a bon ritme i se sàpiga que s'acabarà el 2013 no em consola de res. Ara mateix fa la sensació que tampoc cal fer cap bestiesa per acabar patint algun ensurt, en el millor dels casos. És de suposar que al capdavant de les obres hi ha professionals que deuen haver considerat totes les opcions a l'hora de planificar-les. És de suposar que deurien saber el tipus de carretera que és la que va de Sant Julià a la Fullaca abans de desviar-hi el trànsit i provocar un col·lapse monumental, dimarts a la nit. És de suposar que un fet així no tornarà a passar i que si no s'ha restringit el pas de camions per l'Eix mentre dura el desdoblament deu ser perquè no es pot. Suposem-ho doncs i carreguem-nos de paciència. Només falten dos anys.
Publicat a la contraportada d'EL 9 NOU, el 22 de juliol de 2011
En una dècima de segon
Que Josep M. Membrado sap aprofitar bé el temps no li ho pot negar ningú i menys després d'emportar-se el Ral·li Osona per una dècima de segon. Una dècima de segon és una mesura que per a la majoria no va més enllà de la pura abstracció. Ens movem per hores, minuts, segons i, com a molt, pels pèls. A tothom li ha anat d'un pèl alguna cosa alguna vegada, però ningú ho atribuirà exactament a una dècima de segon. Hi ha dies que anem amb el temps just, però tampoc sabríem dir quantes dècimes ens haurien de regalar per anar més descansats. I això que per una dècima segurament haurem patit o evitat una cagarada de colom al cap, haurem perdut o agafat un tren o fins i tot ens hi haurem jugat la vida. La nostra sort o desgràcia és que no en som gens conscients.
Tot al contrari, alguns esportistes -atletes, ciclistes, nedadors o pilots com el d'Olost- perceben clarament cadascuna de les fraccions d'un segon i per ells totes compten. Saben que d'això en dependrà la victòria o el fracàs. Més enllà del món competitiu, però, és impossible ballar vint-i-quatre hores al dia al compàs de dècimes de segon. Ens tornaríem bojos. Ara, sí que potser ens aniria bé assumir que encara que no les veiem hi són i que cada segon, cada dècima, que dediquem a un objectiu ens acosta una mica més a ell. Els esportistes, com Membrado, ho saben prou bé. La clau és creure-s'ho i lluitar fins al final. No hi ha més.
Publicat a la contraportada d'EL 9 NOU, el 8 de juliol de 2011
Tot al contrari, alguns esportistes -atletes, ciclistes, nedadors o pilots com el d'Olost- perceben clarament cadascuna de les fraccions d'un segon i per ells totes compten. Saben que d'això en dependrà la victòria o el fracàs. Més enllà del món competitiu, però, és impossible ballar vint-i-quatre hores al dia al compàs de dècimes de segon. Ens tornaríem bojos. Ara, sí que potser ens aniria bé assumir que encara que no les veiem hi són i que cada segon, cada dècima, que dediquem a un objectiu ens acosta una mica més a ell. Els esportistes, com Membrado, ho saben prou bé. La clau és creure-s'ho i lluitar fins al final. No hi ha més.
Publicat a la contraportada d'EL 9 NOU, el 8 de juliol de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)