Amb els peus sobre la taula

Aznar ha tornat. Definitivament la política espanyola és la paròdia perfecta d'una d'aquestes sagues cinematogràfiques de terror, inacabables, amb sang de tomàquet, o si ho prefereixen l'enèsim argument recargolat d'un serial digne només de les millors televisions colombianes. Aznar ha tornat. Aquesta setmana s'ha deixat ensabonar en una entrevista a Antena 3 -la seva- on ha amenaçat de reaparèixer a la primera línia de la política. Però no ens enganyem; en realitat, l'expresident ja és aquí, entre nosaltres. Altre cop. I no ens hauria d'estranyar, perquè a la vida hi ha una llei inapelable que diu que tard o d'hora tot torna. Pensem si no amb les muscleres de vestits, camises i jaquetes, que han sobreviscut infinitat de guerres i ens enterraran a tots. L'expresident va dir a la tele que vol complir amb la seva responsabilitat, amb la seva consciència, amb el seu partit i el seu país. Una frase que per si sola fa posar els pèls de punta fins i tot a Rajoy. El més preocupant és que si aquest senyor es tornés a presentar a unes eleccions les guanyaria. A Espanya els agraden els polítics que fanfarronegen amb els peus i les corresponents sabates sobre la taula i sobretot si mentrestant pensen com amargar (encara més) la vida als catalans.

Publicat a EL 9 NOU, el 24 de maig de 2013

Te'n dono la paraula

A vegades, cada cop més sovint, et donen la paraula i no saps què fer-ne. Si guardar-la o no, si creure-te-la. Te la mires, la paraula donada, amb cert escepticisme i una mica de recel. Quin valor té realment? De què et serveix, la paraula? Dimecres al Parlament es va parlar de l'estació de tren de Torelló. Tots els grups van estar d'acord a instar el govern perquè vetlli el tema, és a dir, que s'asseguri que l'estació realment continuï oberta i amb personal per vendres els bitllets i atendre els viatgers. Des d'ERC demanaven un compromís "en ferm" per part d'Adif, mentre que Dolors Montserrat es va mostrar segura que aquest organisme complirà amb el que va prometre i el servei a l'estació de Torelló es mantindrà com fins ara. La diputada del PP n'està convençuda. Quina sort. Suposem que a Adif li deuen haver donat la seva paraula i ara ella ens la dóna. I nosaltres ens la guardarem, al mateix calaix que les que feien referència a les inversions diverses que dècada rere dècada ens hem anat empassant. És una llàstima que amb les penúries que tenim no ens puguem vendres les paraules donades que finalment han quedat en un no-res. A hores d'ara ja tindríem prou diners per desdoblar la línia de debò.

Publicat a EL 9 NOU, el 17 de maig de 2013

'Keep calm' i a llegir l'As

L'home s'asseu a la barra i demana un tallat si us plau a la cambrera que en aquell moment, comandament en mà, es desfà de la presentadora del magazín matinal i sintonitza l'MTV al televisor. Ella no ho sap, però això a l'home li agrada. Mentre s'espera agafa el mòbil i es disposa a gaudir del millor moment del dia. "Goleada anti-alirón", diu en Roncero a la web de l'As, i l'home, culer fins a la medul·la, somriu condescendent. "Muchos tuvieron que guardarse anoche los cohetes junto a las Ramblas..." i un mòbil, a prop, que no para de sonar. Aixeca el cap i en busca l'amo. El típic executiu encorbatat, amb la particularitat que aquest es fa el desentès del telèfon que li canta a la butxaca de l'americana. L'observa; si no fos perquè tremola i sua de mala manera, diria que és banquer. O polític. La condescendència s'esfuma. Ara li fa ràbia. És per gent com ell que només repassa la premsa esportiva i amb prou feines mira la televisió. No vol saber res de res del que passa. Un dia va decidir provar de viure tranquil i, encara que sembli mentida, l'únic que no li encén la sang a hores d'ara és llegir cada matí les desbarrades d'en Roncero a l'As: "Ganamos el sábado en Cornellá, nos ponemos a cinco puntos y los aterrorizamos. Vamos a ello".

Publicat a EL 9 NOU, el 10 de maig de 2013

Discapacitats molt capaços

Capacitats i discapacitats. El diccionari diu que la capacitat és la qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa. Estudiar, treballar o votar. Escriure un text sense faltes o ser puntual. Ser capaç de fer alguna cosa, però, no implica necessàriament fer-la com toca. El dia a dia ens demostra que el món està ple d'incapacitats sense papers, per dir-ho d'alguna manera. I al costat d'aquests i dels capacitats de debò tenim els discapacitats, aquells a qui es reconeix un trastorn físic o mental que els impossibilita o els dificulta el desenvolupament normal de l'activitat. Són persones que desgraciadament encara ara han de lluitar per conviure amb la seva discapacitat i alhora amb incompetents que només saben veure la incapacitat dels altres però no la pròpia. A Osona fa més de 30 anys que l'Associació Sant Tomàs treballa per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones. Ara la Generalitat li reconeix la feina amb la Creu de Sant Jordi. Un guardó merescudíssim que arriba en un moment molt delicat per les retallades que posen en perill la supervivència d'entitats com aquesta. Ni discapacitats intel.lectuals ni físics haurien de ser víctimes dels incapacitats que ens han arrossegat fins aquí ni dels que no ens en saben treure.

Publicat a EL 9 NOU, el 3 de maig de 2013
www.santtomas.cat