A Vic al somrient
logo de CiU se li ha congelat el somriure. La càries, la de sempre, la que
l’emprenya des de fa anys va reaparèixer diumenge amb un cop sec que el
va agafar mig desprevingut, convençut com estava que la tenia sota control i
que fins i tot anava a menys. Al principi l’havia subestimat, però a
mesura que anava creixent es va començar a preocupar. I quin mal, tu! Un dolor
punyent i impertinent que se li anava menjant la dent al mateix temps que el
somriure. Llavors va decidir posar-hi remei amb una bona neteja de boca, però
això només li va servir per treure sarro. La
càries continuava allà.
Metàfores a banda,
a Vic s’ha demostrat que no n’hi ha prou amb el necessari rentat de
cara al Remei per aturar la PxC, perquè els vots que Anglada ha perdut allà els
ha recuperat en altres barris sense tants immigrants. On no hi ha nouvinguts,
però sí els rumors malintencionats, les llegendes urbanes i els tòpics de
sempre. Ara els de CiU que es calcin unes bones sabates i tornin a trepitjar
carrer. Que repiquin els 12.000 timbres que diuen que van picar durant la
campanya i expliquin casa per casa, amb papers a la mà i tantes vegades com
faci falta, per exemple, a qui van a parar les ajudes socials. I, d’altra
banda, als que no es comporten com és adequat, vinguin d’on vinguin, que
se’ls apliqui la llei. I tot això des d’ara mateix. No cal tampoc
esperar a tornar a veure les orelles al llop per començar a córrer.
Publicat a EL 9 NOU, el 27 de maig de 2011
