La senyora Pepita té 73 anys i una afició desmesurada per les olives farcides d'anxoves. Se'n menja tres cada dia abans de dinar, tot i que fa anys que no en compra. Aprofita que la mestressa del colmado està distreta per amagar-se'n un pot al cabàs. "Prou que hi guanya, aquesta, amb aquests preus", pensa. "No li vindrà d'un pot". Doncs sí, Pepita. Amb els temps que corren, i les botigues i les caixes enregistradores mig buides, ara sí que ve d'un pot.
Des de CentreVic denuncien l'augment de furts, sobretot per part de sospitosos "fins ara inexistents, que no aixequen sospites i es fan difícils de detectar". Poso en quarantena això d'inexistents. De senyores Pepites (i Miquels, Manels, Joans i Maries...) que tenen els dits llargs n'hi ha hagut tota la vida. De caradures "sospitosos que no aixequen sospites" que van al podòleg o al dentista sense u euro a la butxaca, diuen que ja passaran a pagar i tal dia farà un any, també.
D'altra banda, es veu que un de cada quatre furts és gentilesa d'algun treballador de l'empresa. Per tant, d'existir ja existien, però potser és que estàvem tan concentrats a vendre i vigilar els Mohameds, Saids, Karimes o Ibrahims que es passejaven per la botiga que no ens adonàvem que la Pepita, mentrestant, cada dia feia el vermut a la nostra salut.
Publicat a EL 9 NOU, 28 de novembre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada