Només Antònia Font pot imaginar una cançó on es barregin paraules com esternoclestmastoideu, pitufo i lapislàtzuli, i a més a més fer-ho amb prou gràcia com per acabar mereixent el Premi Puig-Porret, que els acredita com els millors artistes dels Països Catalans el 2011. Pau Debon i Joan Miquel Oliver, caps visibles del grup, explicaven aquest dimecres a Vic, després de recollir el guardó, que entenen aquest reconeixement com un premi a la voluntat d'haver-se mantingut sempre fidels a ells mateixos, al seu estil. Han après a conviure amb l'etiqueta de raros i els ha anat prou bé. I jo que me n'alegro molt.
És d'admirar trobar algú -i no em refereixo només a algú que sàpiga cantar- capaç d'anar durant tant de temps a la seva tot i saber que la seva no és la de tots. Sempre ha sigut més fàcil i còmode passar desaparcebut entre la majoria, encara que això impliqui alguna renúncia. Quan la diferència no és de plàstic ni premeditada pot arribar a espantar, perquè començar a ser considerat un raro no sempre et garanteix acabar amb un premi de 10.000 euros a les mans. Necessitaríem més Antònies Font a les nostres vides; més universos amb Clint Eastwood preparant-se un conillet a la llauna, alpinistes-samurais i patinadors que ballen melodies modernes a Calgary 88. A vegades no ens cal entendre-ho tot ni a tothom per aprendre'n alguna cosa.
Publicat a EL 9 NOU, el 16 de setembre de 2011
Propòsits de setembre
Deu ser herència de l'etapa escolar això d'aprofitar l'arribada del setembre per fer net i començar de nou. A aquestes alçades ens queda lluny ja aquella il.lusió d'estrenar bata, agenda i llibres acabats de folrar i, per això, ara toca conformar-nos a obrir el calaix dels petits propòsits, treure'ls la pols i esperar que d'una manera o altra ens endolceixin una mica el retorn a la rutina.
La (des)gràcia dels petits propòsits, però, és que en la majoria dels casos mai són prou bons ni prou engrescadors per deixar de ser simples intencions. Aquest setembre ens apuntarem al gimnàs (altre cop)? Deixarem de fumar (una vegada més)? Menjarem més sa? Aprendrem idiomes? A tothom li agrada pensar que aquest any sí, que ara va de debò i que la motivació durarà una mica, més enllà dels quinze dies de rigor. Tard o d'hora i sense cap motiu aparent, aquests petits projectes s'encongiran encara més i sense pena ni glòria acabaran tornant misteriosament al calaix d'on els hem tret. Llavors serà el moment de recórrer a la carpeta de les excuses, que en aquest cas no són petites, com els propòsits, sinó barates. Això sí, també desgastades de fer-les servir any rere any. I quan els propòsits esquifits i les excuses d'estar per casa ens quedin tant lluny com les vacances ja haurem arribat a finals d'any. El moment perfecte per tornar a fer net i començar de nou. Altre cop.
Publicat a EL 9 NOU, el 2 de setembre de 2011
La (des)gràcia dels petits propòsits, però, és que en la majoria dels casos mai són prou bons ni prou engrescadors per deixar de ser simples intencions. Aquest setembre ens apuntarem al gimnàs (altre cop)? Deixarem de fumar (una vegada més)? Menjarem més sa? Aprendrem idiomes? A tothom li agrada pensar que aquest any sí, que ara va de debò i que la motivació durarà una mica, més enllà dels quinze dies de rigor. Tard o d'hora i sense cap motiu aparent, aquests petits projectes s'encongiran encara més i sense pena ni glòria acabaran tornant misteriosament al calaix d'on els hem tret. Llavors serà el moment de recórrer a la carpeta de les excuses, que en aquest cas no són petites, com els propòsits, sinó barates. Això sí, també desgastades de fer-les servir any rere any. I quan els propòsits esquifits i les excuses d'estar per casa ens quedin tant lluny com les vacances ja haurem arribat a finals d'any. El moment perfecte per tornar a fer net i començar de nou. Altre cop.
Publicat a EL 9 NOU, el 2 de setembre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)