La manifestació de dimarts vinent a Barcelona serà un èxit absolut. Ho sé jo i ho sap el propietari del basar xinès de la cantonada que ha fet l'agost venent senyeres i estelades. Ens ho asseguren també a la tele i als diaris, ens ho diu el cor i ens ho demostren les xifres de l'Assamblea Nacional Catalana (incís: ovació enorme cap a la feina feta des d'aquest col·lectiu), que a hores d'ara encara multiplica els autocars per anar a la capital amb la mateixa facilitat amb què Jesús reproduïa pans i peixos. L'hem preparada, la Diada, i l'hem somiat. Segurs de la victòria, com en un d'aquests grans partits de futbol a què ens hem acostumat, no patim pel resultat (oi?), però els nervis hi són. Les ganes de fer història se'ns mengen. Dimarts cridarem que volem ser un nou estat d'Europa i, sense eufemismes, que volem la independència. "Els homes no poden ser si no són lliures". L'ANC recordava les paraules d'Espriu en l'espot de la manifestació. No sé fins a quin punt els catalans estem familiaritzats amb la història de Sepharad. Que aixequi el dit qui s'hagi llegit La pell de brau. Per si de cas l'Honorable Pujol ens ho ha dit més clar: "S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta". A veure si és veritat, i amb una mica de sort, per sempre.
Publicat a EL 9 NOU, 7 de setembre de 2012
Puntual, el despertador sona una altra vegada i, sorneguer, et dóna la benvinguda al món real. S'han acabat les vacances. Els dies tornen a tenir nom i recuperen el sentit -el dilluns és més dilluns que mai-, els segons sumen minuts i aquests es transformen en hores precises que ja no et pots permetre el luxe de malgastar a la lleugera. Preveient una inevitable arrencada de l'engranatge a mig gas intentes empènyer cos i esperit i t'autoenganyes a base d'injectar-te dosis indecents d'entusiasme directament a la vena. Que si estàs ben descansada, que si a partir d'ara t'organitzaràs millor, que si faràs més esport, que si bla, bla, bla... I com si es tractés d'una bombolla de sabó aquest optimisme t'explota a la cara quan comprens que per molt que tu pintis la realitat de color de rosa aquesta continua sent ben grisa. En el millor dels casos. D'aquí a tres dies ens espremeran una mica més amb l'augment de l'IVA, mitjans i polítics fa dies que maregen la perdiu altre cop amb la Diada, hem d'escoltar com Rajoy ens fa el favor de la seva vida deixant-nos uns diners que en realitat són nostres i l'Urdangarin es passeja amb un Golf atrotinat per Barcelona per fer-nos pena. Com diu el meu eficient despertador: benvinguts al món real.
Publicat a EL 9 NOU, el 31 d'agost de 2012
