Una de caganers

Hi ha una tradició catalana que a Madrid ho està petant (així es diu ara en català modern): fer cagar el tió. Era evident que acabaria passant, perquè no cal ser gaire àgil de ment per adonar-se que en aquest cas l'esforç és mínim i, en canvi, l'efectivitat és absoluta. Els agrada tant, als veïns, que, a la seva manera, ja ho fan durar tot l'any.
Resumint, fer cagar el tió a la madrilenya consisteix a agafar els catalanets, amb barretina o sense (no cal filar prim aquí), alimentar-los amb alguna promesa (qualsevol cosa farà el fet, però s'ha de ser mínimament constant: compliment de l'estatut, inversions en infraestructures...), tapar-los amb una manteta i arribat el gran dia... donde dije digo digo Diego, pim, pam i apa... els catalanets hauran deixat, per exemple, 759 milions d'euros de regal. És la màgia del tió! Amb l'experiència, a la capital han après que a vegades els que són més de la ceba rondinen després de la patacada, però no passa res. És una situació transitòria. En aquest pessebre que tenim muntat des de fa temps, a l'únic que ens atrevim els catalans és a buscar un raconet on abaixar-nos els pantalons i, ben ajupits, deixar anar la mala llet acumulada. Amb la barretina sempre al cap, això sí. 


Publicat a EL 9 NOU, el 23 de desembre de 2011

1 comentari: