Quan arriba el Mercat Medieval el millor que pots fer si ets de Vic és fugir. Amb perdó dels organitzadors, el Mercat Medieval jo el porto al cor tot l'any i amb això ja vaig servida. No crec que els paradistes es refiïn del meu entrepà de botifarra per fer calaix. No hi tinc res en contra, però en un dia com avui tampoc puc evitar la sensació d'haver viscut quatre dies a PortAventura. Es diu que els catalans tenim tres dèries: el temps, els bolets i el futbol. Jo hi afegiria les fires medievals. Buscant per internet n'he trobat una vintena. Suposo que totes deuen ser si fa no fa igual de medievals que la de Vic (ja m'entenen), però aquesta té la particularitat de tenir un escenari privilegiat i de fer-se a prop de Barcelona. Del primer me n'enorgulleixo cada dia; del segon, en setmanes com aquesta, ja no ho sé. A mi tanta gent m'atabala. Dubto que molts visitants vegin gaire res, més enllà del clatell que tenen al davant mentre passegen. A ells sembla que els rellisca, perquè tornen cada any, però pel que fa als firaires ja no ho tinc tan clar. Per molta gent que hi hagi si aquesta no s'atura a comprar els números no surten. I el negoci és el negoci, el principal objectiu de qualsevol mercat, encara que el disfressem de medieval.
Publicat a EL 9 NOU, el 9 de desembre de 2011
Foto: Albert Llimós/ EL 9 NOU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada