La casa dels esperits

Aquestes festes seran diferents. Resulta que fa un parell de dies va i em truca l'Esperit Consumista per dir-me que, sentint-ho molt, no l'esperi aquestes properes setmanes. Que ell ja no és el que era. Que la crisi l'ha deixat molt tocat, més pàl.lid i més prim. Que veu polítics i estisores per tot arreu i això li treu el son... "Ooooh! I què faré sense tu aquest desembre?", l'interrompo jo tota egoista i preocupada. " Vés al metge, coi, si estàs fotut!", li etzibo. Em respon, alarmat, que a veure si m'he begut l'enteniment, tal com està la sanitat ara. "Jo el que necessito és descansar, que porto un ritme...". Llavors va i em deixa caure que si tan sola estic ja m'enviarà el seu cosí, l'Esperit Nadalenc, a qui es veu que ja he de conèixer perquè anys enrere, quan jo era petita, passava sovint per casa. "A veure, deixa'm pensar...És aquell que s'assembla tant a tu?", li demano. "Sí, sempre ens confonen, però en realitat ell és bastant més avorrit". Efectivament ja me'n recordo... vagament: generós, emotiu, tranquil i carinyós... de bona pasta, vaja. Ostres si en fa d'anys que no en sé res! "Doncs, què hi farem, digues-li que vingui", em conformo jo, resignada. A falta de consum, esperit nadalenc. Ja em diràs! Quin remei...