Ara es veu que entre
alguns polítics de més alt rang i alguns periodistes de ciutat el que es porta
és llegir l’actualitat amb les ulleres de la frivolitat ben posades sobre el
nas. Posem per cas que ara les agafem nosaltres, aquestes lents, ens les posem
i fem un cop d’ull al voltant nostre.
De
seguida arribarem a la conclusió que l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha
de ser per força l’enveja de mitja classe política. Divendres el vam veure
abraçant-se a Joan Laporta, que es deuria fer pagues de marxar de Vic amb una
bona llonganissa sota el braç i va i me li donen una reproducció del Merma, que
és molt bonica, però que no atipa. I per si no n’hi hagués prou a sobre Laporta
escull la ciutat per anunciar la data de les eleccions del Barça i per fer-nos
saber que està decidit “a fer un pas endavant” per Catalunya. Però és que, a més a més, poques hores abans haviem
pogut veure Vila d’Abadal cantant al Polònia. Una intervenció que caldrà veure si té continuïtat, però que de moment
ja li ha deixat, d’una banda, una quota mediàtica per la qual més d’un estaria
disposat a vendre l’ànima al diable, i de l’altra, una marca de ciutat
enganxosa com ella sola: Dont’worry, Vic happy!.
Jubilem d’una vegada per totes el Vic, ciutat de
fires i mercats tenint en compte, dit sigui de passada, que al ritme que
anem les fires a Vic acabaran sent faves
comptades.
Publicat a EL 9 NOU, 1 de febrer de 2010
Ho dissimulava, però estic segura que mentre deia allò de les consultes sobre la independència de Catalunya "no van a ningún sitio" Zapatero notava tot de punxades al ventre. Aparentment indiferent, però en el fons quins canguelis, eh. Una til·la i a veure-les venir, que d'aquests catalans de la ceba mai se sap què en pot sortir.
A hores d'ara ZP ja deu respirar tranquil perquè efectivament avui, el primer dia post 13-D, és dilluns, fred, els que per sort en tenim tornem a la feina i l'Espanya de les autonomies es manté (aparentment) intacte. O sigui, pau i després glòria. Avui tocarà treure-li ferro al tema, repetir un i altre cop que els resultats no són vinculants i enterrar la consulta definitivament, com si res hagués passat. Què més voldrien. Resultats al marge, l'experiència d'ahir ha posat de manifest que en aquest racó de món hi ha moltíssima gent disposada a treballar activament i desinteressadament per la democràcia. Tot això al marge dels polítics, per molt que alguns s'entestin a sortir a totes les fotos i d'altres, en canvi, s'encaparrin a no sobredimensionar els resultats. Públicament que diguin el que vulguin, però en la intimitat que en prenguin nota. El poble no dorm. El poble es mou. El poble diu: "Al loro!".
Publicat a EL 9 NOU, 14 de desembre de 2009
Fa uns anys vaig cometre l'error de guardar el cotxe en un garatge de Vic, cèntric, però al costat d'una escola. De seguida vaig aprendre que si volia entrar o sortir amb el cotxe havia de ser abans o després de les 5 de la tarda. A aquella hora la sortida quedava tapada per tot de cotxes aparcats sobre la vorera. Lluny de molestar-me, què va! els perdonava a tots i cadascun ràpidament, perquè tots i cadascun tenien els quatre intermitents posats, i això és d'agrair. Denota delicadesa per part de qui els engega, que et ve a dir: "Mira tu, aparco allà on em surt dels..., però tranquil, que només serà un momentet".
Dic tot això perquè ara l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló i els Mossos d'Esquadra han engegat una campanya per fomentar el civisme a l'hora d'estacionar. Espero que l'ampliïn a tota la comarca i que serveixi sobretot pels que triguen més d'un quart d'hora a aparcar, els que amb tres metres d'espai encara fan maniobra, els que ocupen dues places en comptes d'una, els que aparquen a zones per a discapacitats, en doble fila, o els que tarden tres hores per posar la marxa enrere i deu més per començar a moure el cotxe. I finalment, pels que entren i surten i entren i surten vint vegades i a sobre encara se'n van sense acabar la feina. Aquests són els pitjors.
Publicat a EL 9 NOU, 5 de juny de 2009
Una part del carrer Manlleu serà per a vianants i aquí pau i després glòria. Tothom content. Els comerciants els primers i amb tota la raó. Després de cinc mesos esquivant tanques, pols i fressa els deixaran un carrer de bon lluir, amb centenars de vianants encantats de passejar i, tot sigui dit, de comprar. I els conductors?
Pels conductors no pateixin, que ja ni se'n recorden d'aquest tram de carrer, sobretot perquè per arribar-hi abans s'ha de creuar el Passeig, i des que el van arreglar circular-hi amb el cotxe és un ai constant: ai que hi ha una furgoneta mal aparcada i no puc passar, ai que m'emporto tres retrovisors, ai que m'adormo veient com cent persones travessen pel pas de vianants... Quina mandra... Això sí, la conversió en zona de vianants del carrer Manlleu portarà canvis de sentit en alguns carrers adjecents i només de pensar en les voltes que haurem de donar per arribar a segons on ja em ve mareig.
Caldrà fer anar les cames o utilitzar el bus urbà, que diuen que està molt bé, però que per a molts és un misteri. La majoria encara anem tot el dia amb el cotxe enganxat al cul.
Publicat a EL 9 NOU, 6 de novembre de 2009
Ja els dic només de començar que aquest article em quedarà fluixot. I no serà perquè sí, no es pensin. És una decisió volguda i premeditada. Estic a l'espera que el director m'ofereixi un espai més ben situat i més extens on poder demostrar que sóc una articulista de primera divisió. I vostès ara deuran pensar que bé que han pagat 2 euros i 20 cèntims per aquestes pàgines; que mentre jo espero el meu brillant esdevenir, vostès es mereixen alguna cosa si més no decent... Doncs em sap greu, però he decidit aplicar a partir d'ara una política de contenció en els meus articles. Que em reservo, vaja...
De fet he de reconèixer que la idea brillant no és meva. M'he l'he copiat de la Regidoria de Cultura de Vic, que amb els ulls posats en la inauguració del nou complex cultural L'Atlàntida, prevista per al 2010, ha decidit parar màquines. Segons el regidor Xavier Solà han programat des d'ara i fins a finals d'any només aquelles activitats culturals "que per compromís eren ineludibles". Diuen que els espais provisionals no són els òptims i que és millor "no cremar més els ciutadans". Gràcies, però ja fa uns quants anys que la ballem. Des del 2002, quan l'aluminosi ens va corcar la primera Atlàntida per sempre més. Què ha canviat ara? La crisi, potser? Sort que el 2010 el tenim a la cantonada...
Publicat a EL 9 NOU, 25 de setembre de 2009
Bon dia, miri, és que sóc metge, però he vingut a Urgències perquè m'he intoxicat amb un medicament... Ah, molt bé, esperi aquí que li farem anàlisis i aviam què pot ser... Perdoni, torno a ser jo, el metge intoxicat... és que em trobo molt malament... Ah, molt bé, encara no tenim els resultats de les anàlisis... només han passat sis hores..., però digui'm, vostè que és metge, té alguna idea del que pot tenir? Home, ja li he dit que m'he intoxicat amb un medicament, potser m'haurien de fer més proves... Ah, molt bé, esperi aquí sis hores més que vaig a buscar els resultats de les anàlisis i a veure si en traiem l'entrellat... Perdoni, però és que m'estic morint... Sap què, com que no el veig gaire groc, encara, vagi cap a casa... això sí, si es troba pitjor torni cap aquí... És que ja és el segon cop que vinc...
Ja ho veuen. Com que personalment he pogut comprovar que la qualitat assistencial a l'Hospital General de Vic està garantida em preocupa un altre tema. Creuen que seria possible, ara que ja hi ha finançament, que Salut destinés uns quants euros a comprar ventiladors pels que han de passar l'estiu al centre de referència de la comarca? Així no caldria que la direcció de l'HGV passés més la vergonya d'haver d'aconsellar als malalts que se'l portin de casa.
Publicat a EL 9 NOU, 17 de juliol de 2009
Aquest dijous Sant Jordi tornarà a matar el drac i, a banda de la princesa, els qui més se n'alegraran seran els editors i els llibreters. Amb raó. D'aquesta diada en depèn bona part de la caixa de tot l'any, festes nadalenques a part. I és que si uns i altres s'haguessin de refiar dels llibres que es venen fora d'aquestes dates ho tindrien clar.
Segons la Generalitat el 44% dels catalans (osonencs inclosos, no es pensin...) no han llegit cap llibre en almenys els últims dotze mesos. No troben que és un percentatge elevat? I jo que em pensava que això de llegir vestia tant i que les enquestes sobre hàbits de lectura eren igual de falses que les audiències dels documentals de La 2... O en realitat potser sí que ho són, de falses, i aquest 44% encara es queda curt. Definitivament llegir no està de moda. És molt més cool passar-se dues hores xafardejant la vida dels altres al Facebook que descobrir-ne una de nova a les pàgines d'un llibre. Llegir fa mandra. Tanta lletra, tants capítols, sense fotos... I a més a més és car, sobretot si ho vols fer en català (malauradament aquest és un altre tipus de peatge que hem de pagar). Llegir té això: requereix un esforç, una inversió de temps, concentració i diners, però, creguin-me, la recompensa acostuma a ser un plaer.
Publicat a EL 9 NOU, 20 d'abril de 2009
