La 'normalitat' catalana

Algunes escoles o ajuntaments han decidit convertir el Dia de la Hispanitat en dia laborable i anar a treballar. Argumenten que la festivitat del 12 d'octubre no té sentit a Catalunya, que és un dia com qualsevol altre, ordinari. I tenen raó. Si aquest fos un país normal celebraríem només la nostra diada nacional i la de Sant Jordi, viuríem plenament en català, hi hauria molta més gent que encara tindria feina i encara ens podríem permetre fer-nos vells o posar-nos malalts sense haver d'escurar-nos la butxaca. Ei, i la fórmula 1 es passaria pel canal televisiu d'esports perquè el Telenotícies es pugués veure a l'hora que toca. La normalitat, però, és una entelèquia. Tothom la té al cap, tothom en parla, però no existeix. Se'ns desfà a les mans. Vivim en un món d'estirabots on les coses i les persones normals avui en dia són, de tan insòlites, fins i tot rares. Ha arribat a un punt que enmig de tants despropòsits hi ha qui només aspira o ja es conforma a viure sense gaires penes ni tampoc glòries: tranquil·lament i sense estridències. A vegades, però, per arribar a la plena normalitat s'han de fer coses que, inicialment, a ulls de molts podrien semblar ben estranyes com és ara voler treballar un dia festiu. Com som els catalans, eh...

Publicat a EL 9 NOU l'11 d'octubre de 2012