Cordeu-vos el cinturó...

Fent ús de la tan nostrada i suada metàfora convergent, finalment sembla que enfilem cap a Ítaca. No sé vostès, però jo des de fa dies que de tant en tant em pessigo el braç per comprovar que efectivament estic desperta. Una encara no s'ha acabat d'acostumar a viure en un país amb bona part de la classe política (precisament la que té clar a quin país viu) a l'alçalda de les circumstàncies. Ni a tenir un president que -més enllà de, o malgrat (segons com es miri) les sigles del seu partit- demostra almenys merèixer el sou que cobra exhibint educació, seriositat, coherència i compromís. Són qualitats que, de tan poc habituals, als catalans ens fan trempar de mala manera. Acostumats com estem a viure la història com un drama farcit de personatges de la talla dels extremenys José Antonio Monago i Guillermo Fernández Vara, quan topem, posem pel cas, amb un Mas o un Guardiola ens cauen les llàgrimes. D'entrada tampoc semblaria que demanem massa. Tal com ja vam fer fa quatre anys, a l'inici de la primera temporada del de Santpedor com a tècnic blaugrana, ha arribat l'hora de tornar-nos a cordar el cinturó. Sembla que ens ho tornarem a passar bé. La victòria no està assegurada, però, per sobre de tot, persistirem. 

Publicat a EL 9 NOU, el 28 de setembre de 2012