A vegades... en diuen política

Una bona manera de saber de quin peu calcen els nostres polítics és anar a un ple municipal. Llegir el diari també va bé, però ja se sap que els periodistes som així i tergiversem la informació. Per tant, facin bo aquell refrany que diu si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el llit. És de franc i molt entretingut. Com una sessió de cine (en el cas de Vic, doble; l'últim ple va durar quatre hores) amb una pel.lícula d'aquelles on hi ha una mica de tot: amor, gelosia, moments dramàtics, a vegades còmics... Al principi potser l'argument se'ls fa difícil de seguir. Uns proposen A i tots hi voten en contra, però després uns altres diuen B, que en realitat s'assembla molt a la A d'abans, i llavors tots hi voten a favor... Es veu que alguns cops no és tant el que es proposa sinó qui ho fa i com ho fa. A vegades es desqualifiquen, a vegades es llancen retrets personals, a vegades un té el dia tonto i fa acudits fora de lloc. No sempre, que consti. Només a vegades. Però aquesta és la manera que tenen alguns d'entendre la política i de treballar pel municipi. Que lluny els queden els somriures de campanya electoral i els 40.685 osonencs que es van abstenir en les darreres municipals i que, a vegades, encara penso que, vist el que hi ha, potser encara són pocs. 

Publicat a EL 9 NOU el 5 d'abril de 2012