Promeses incomplertes

"Ens vam prometre però no ens vam complir". Ho confessaven fa anys els Duble Buble a Pecats, una cançó tan trista com bonica que Joana Serrat recupera magníficament a The relief sessions. Això és el que un dia o altre s'acabaran cantant CiU i PP mentre la Sánchez-Camacho toca la guitarra, en De Guindos la pandereta i en Rajoy el violí? S'ho diran cara a cara o el PP ho deixarà anar als convergents en una nota de premsa seguint la seva brillant política comunicativa? "Ens vam prometre però no ens vam complir". Em ve al cap i em fa ràbia perquè trobo que és una frase massa poètica i perfecta per associar-la a polítics acostumats a escopir titulars efectistes que només cal que rimin amb els seus interessos (electorals). Les seves són, en realitat, paraules buides a les quals ens entossudim a donar més valor del que caldria, però al cap i a la fi les escoltem i ens les creiem perquè no tenim on més agafar-nos. Deu ser que ens pot la il.lusió de pensar que enmig de tants falsos encantadors de serps tard o d'hora n'hi haurà algun que de debò sabrà tocar la flauta. Deu ser que ens pot el convenciment de creure que ens mereixem més i millor i la ingenuïtat de somiar que algun dia es prometran i, de debò, es compliran. 

Publicat a EL 9 NOU el 13 d'abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada