I si un dia provéssim de fer-ho diferent? I si un dia féssim una vaga general sense coaccionar a ningú? Sense empresaris ni sindicalistes que amenacessin els drets dels treballadors. Què passaria aquell dia? No ho sabem ni ho sabrem mai perquè no interessa. El que importa als empresaris és no perdre-hi ni temps ni diners i el que volen els sindicats és demostrar no ja que tenen la raó, sinó que l'actitud de suport de la resta de treballadors ho constata. Hem de paralitzar el país. El què, doncs, és clar. El que falla és el com. Amenaçar amb represàlies al lloc de feina o directament acomiadar els que volen fer vaga no toca, com diria Pujol, de la mateixa manera que no toca obligar els que no volen fer-ne a deixar de treballar; no toca llançar ous, posar silicona als panys, tallar carreteres, tirar pinso i cridar tites, tites o insultar. Tot em sembla igual de patètic, la veritat. La raó que els sindicats podrien tenir protestant contra la reforma laboral del govern s'esmicola amb actuacions potser aïllades, però que els desacrediten i els debiliten a ulls de molts dels que en teoria representen. Tant que ens omplim la boca parlant de tolerància, respecte i llibertat d'expressió i a l'hora d'aplicar-ho a tots, tots, tots, les cames ens fan figa.
Publicat a EL 9 NOU, el 30 de març de 2012
Fotografia: Jordi Puig/ EL 9 NOU
Enllaç a la notícia d'EL 9 TV sobre els piquets informatius a Vic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada