De caques de gos en podria escriure un llibre. He fet càlculs i en els darrers tres anys i quatre mesos n'he recollit unes 2.430, més o menys. De formes, textures i colors diferents, però totes del mateix amo. Ai ecs, diran. Doncs sí, però què hi farem. Mai m'ha agradat trepitjar merda ni que els altres ho facin per culpa meva i per això m'admira la gent que pot esperar pacientment que el seu ca planti un pi a la vorera i continuar endavant, impassible. Olé tu, perquè a mi em cauria la cara de vergonya. Ara l'Ajuntament de Vic ha engegat una campanya adreçada als amos de gossos amb la voluntat "d'assolir una bona convivència i fomentar la neteja de la ciutat". M'alegra saber que la taxa que pago cada any només per tenir un gos censat s'inverteix en alguna cosa més que aquells horribles dispensadors verds on les bosses han brillat sempre per la seva absència. Si el que volen però és fer net haurien d'anar una mica més enllà del tòpic dels animals i fixar-se, per exemple, en els que escupen a terra cada dos per tres, els que sembla que plantin burilles de cigarret a les zones verdes o els que hi mengen i s'hi obliden de les restes. Amb quin dret aquests sí que poden cagar al carrer i deixar-hi impunement la merda?
Publicat a EL 9 NOU, el 20 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada