Poble de 'currutacos'

Abans la tradició manava que pel Diumenge de Rams les palmes i els palmons es guarnissin amb currutacos, una espècie de galetes seques presentades amb formes d'allò més diverses. Avui en dia d'aquests dolços no se'n recorda ni l'Institut d'Estudis Catalans; hem d'anar a l'Alcover i Moll per tenir-ne alguna referència. Ara el que queda d'allò més bé és fer cupcakes. És modern i fi. Currutaco, en canvi, sembla un insult: Mira que n'ets, de currutaco...
Divendres a L'Atlàntida Toni Gomila reflexionava sobre la identitat dels pobles a Acorar: "Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia: mos expliquen, a noltros. I si canviam de paraules, canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots... quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren es pobles si moren ses paraules. És sa paraula s'ànima d'un poble...". Trista llei de vida la que poc a poc ens fa empassar mots i tradicions com qui es menja un dolç, sense adonar-nos que un cop païts desapareixen per sempre... i nosaltres ens fem una mica més petits.

Publicat a EL 9 NOU, el 22 de març de 2013

1 comentari:

  1. Moltes gràcies Marta pel comentari. m'ha agradat llegir-ho #maresapiens

    ResponElimina