Alcaldes i alcaldesses...

Hi va haver una època, no gaire llunyana, en què si no utilitzaves la forma doble -el masculí i el femení- en el llenguatge, sobretot escrit, podies acabar pràcticament a la presó. Per fer-ho més entretingut van anar apareixent diferents fórmules: la i copulativa (benvinguts i benvingudes), la barra (amics/gues) o fins i tot l'espectacular arrova (sabeu a què em refereixo, oi, camarad@s?). Entre tots i totes vam arribar a escriure textos espectaculars, cap però a l'alçada del famós "miembros y miembras" de la ministra d'igualtat espanyola Bibiana Aído. Després d'allò, per sort, res va ser el mateix. I quan aquest tema ja semblava oblidat, des del Consell d'Alcaldes d'Osona l'han repescat. Des d'aquesta setmana n'hem de dir Consell d'Alcaldes i Alcaldesses d'Osona. Em sembla molt respectacle, però innecessari. Posats a buscar la igualtat potser es podria dedicar encara més temps a treballar per la conciliació de la vida familiar i laboral, que, en el cas de moltes dones, és un autèntic calvari. O a equilibrar els salaris entre homes i dones que fan una mateixa feina i tenen una idèntica formació. O a promoure els valors de la igualtat entre els joves i també entre els que ja no ho són tant. En definitiva: fets i no paraules, que deia aquell...

Publicat a EL 9 NOU, el 8 de març de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada