Arribarà un dia, ho sé del cert, que els osonencs ens llevarem i descobrirem que ens han fotut el tren. I no em refereixo a una locomotora i quatre vagons mal comptats sinó a tot, al tren en general. No quedarà ni rastre de res. Ni vies, ni estacions ni catanàries. Ni treballadors (si és que encara n'hi ha algun) ni màquines de venda automàtica de bitllets i, encara menys, videocàmeres. Tot haurà desaparegut; només ens quedarà un buit enorme, gegant, estratosfèric al costat de casa. I al bell mig d'aquest desert, enmig del no-res, hi trobarem un sobre, petit i impol·lut, amb la factura (en castellà) del que haurà costat el desmantellament de la línia des de Barcelona fins a Puigcerdà (amb els corresponents recàrrecs d'urgència i nocturnitat), un número de compte on ingressar els diners (res d'efectiu) i un correu electrònic on enviar les nostres més profundes i sinceres mostres de gratitud per haver-nos deslliurat d'aquest pes que, desgraciats com som, havíem d'arrossegar des de segles enrere. Ja em diran, sinó, per què volem un tren modern? Perdó, rectifico. Ja em diran, sinó, per què volem un tren? Nosaltres, fills i néts de pagesos, que tenim i exhibim impúdicament centenars de carruatges i cavalls a les tan nostrades festes dels Tonis...
Publicat a EL 9 NOU, el 25 de gener de 2013
Foto: www.naciodigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada