La setmana passada llegíem a EL 9 NOU el cas de Jose Alguacil, propietari del Cafè de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, que ha convocat un concurs de cartes d'amor escrites a mà, fart que el carter només li faci arribar factures i propaganda. L'última vegada que jo vaig rebre un escrit a mà per correspondència va ser l'estiu passat. Una bonica postal de l'illa de Miyajima, al Japó, que va trigar vuit dies a creuar mig món per anar a parar a la meva bústia. Aquell dia vaig recuperar la fe en els miracles, i més tenint en compte que a la postal hi constava l'adreça, però no el meu nom. De missives amoroses en deuen córrer ben poques per les oficines de Correus; de postals m'hi jugaria un segell que també. Ara el que es porta és penjar les fotos al Facebook i esperar els
m'agrada de la gent. Ens pot la impaciència i la necessitat de saber-ho tot al moment. Hem substituït les cartes d'amor pels missatges al Whatsapp plens de cares amb ulls en forma de cors i respirem tranquils quan el telèfon ens confirma que el destinatari ho ha llegit. Com si això ens garantís una resposta. El silenci és igual de dramàtic ara que abans i a més a més ens hem quedat sense l'opció de pensar que el carter encara pot trucar una altra vegada.
Publicat a EL 9 NOU, el 18 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada