Celebrar el Nadal com ho fèiem fins ara s'ha convertit en un luxe. Com ho és també tenir feina, la certesa que aquesta no perilla o arribar a estalviar a final de mes. Els festivals de marisc, amb l'espatlla de pernil ibèric a la cuina de casa i el xampany francès a la nevera ja són història, almenys per a la majoria, que de rics sempre n'hi haurà. També les escapades per Cap d'Any. Tot això s'ha acabat. Ara se'ns imposa l'austeritat i el dol col·lectiu d'haver d'assumir que segurament mai més podrem tornar a viure, a somiar i a pensar com abans. No cal ser gaire supersticiós ni un geni del tarot per endevinar que per a aquest 2013 pinten bastos i això ja no ho dissimula ni la felicitat plastificada amb què encara alguns vesteixen les festes. Com si encara es puguessin permetre ser alguna cosa més. A falta de bombolla aquests dies inflem globus i passem els àpats familiars pels filtres màgics d'Instagram per fer-los més brillants i especials del que és habitual. Ens resistim a tornar al gris de cada dia. Prou temps que hi haurà. Riem, brindem i ens diem els uns als altres que l'important és la família i la salut. Que per sort som més solidaris que mai. Fins i tot pensem en nous propòsits per a l'any vinent recuperant aquella tranquil·litat de qui es creu tenir el futur assegurat i ser-ne l'únic responsable. Almenys fins al dia després de Reis.
Publicat a EL 9 NOU, el 28 de desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada