L'exigència del mestre

Deia ell que la literatura ens proporciona paraules precises, exactes, que "ens ordenen, ens curen, ens expressen i ens humanitzen". A nosaltres, que som "animals de paraules", doncs, dimarts la mort d'Emili Teixidor ens va deixar muts. Va ser un gran mestre en tots els sentits; va excel·lir tant en l'escriptura com en la pedagogia, però per sobre de tot va ser una persona exigent i crítica, amb ell mateix, amb la indústria cultural d'aquest país, i amb els lectors de la seva obra, fet, aquest, que mai li agrairem prou.
Emili Teixidor va reivindicar sempre la necessitat de demanar el màxim als seus seguidors, fins i tot (o sobretot) als més joves. Les seves, fossin per a adults o per a nens, no van ser mai històries fàcils però no per això ens van interessar menys, tot al contrari. Molt abans que ho fes l'aclamat Pep Guardiola, l'escriptor rodenc ja predicava -i també amb l'exemple- l'ara tan reivindicada cultura de l'esforç. Ell no concebia la literatura ni segurament la vida de cap més manera. Per ell adular els lectors, intentar complaure'ls sense demanar res a canvi suposava negar-los una de les principals virtuts de la gran literatura, que és obrir-se a nous llenguatges, interessos i a mons diferents. En definitiva, als altres.  


Publicat a EL 9 NOU, el 22 de juny de 2012