Amb trempera siberiana

Aquesta setmana per fi ha passat allò tan estrany i inesperat a aquestes alçades d'any: ha nevat i fa fred. I tots ens hem fregat les mans, perquè si alguna cosa fa trempar aquest país són els fenòmens meteorològics. No és casualitat que a TV3 El Temps duri gairebé tant (tampoc ens passem) com la informació referent al Barça, i si els catalans ja vibrem amb quatre núvols en forma d'elefant, l'arribada d'una massa d'aire fred directament de la Sibèria precedida d'una nevada ens condueix, oh Déu meu!, directament a l'orgasme.
A diferència de les últimes vegades, en què l'excepcional situació va agafar el govern amb els pixats al ventre, aquest cop s'han volgut curar amb salut fins a fer-ne fins i tot un gra massa. Feia tants dies que li veien les orelles al llop que han tingut temps d'activar tots els plans i protocols imaginables en totes les fases possibles. I el més important: ens ho han fet saber a tots. Minut a minut. Ara prealerta, ara alerta, ara emergència, ara tornem a la prealerta... I als periodistes ens ha faltat temps per fer-ne grans titulars, que això ven. I així, com si del Dia de la Marmota es tractés, hem tornat a la mateixa situació de sempre: mig país parat. Això sí, amb una bona trempera siberiana.

Publicat a EL 9 NOU, el 3 de febrer de 2012

"L'atmosfera funciona com una immensa màquina. En el mapa isobàric de dijous al migdia el podríem simplificar a dues rodes dentades, que es toquen entre elles. Una primera roda la tenim al Mediterrani, amb una àrea de pertorbacions, amb gir dels vents antihorari. L'altra roda la tenim situada a Finlàndia i nord de Rússia, amb un anticicló molt potent, amb gir dels vents horaris.
Aquestes dues rodes comencen a girar i creen un passadís de vents que arrosseguen l'aire des dels Urals, a l'interior de Rússia, fins a la península Ibèrica."  Néstor Gómez, meteoròleg (3/24)