El pitjor mal de tots és el de consciència. Insolent, punyent,
constant i incontrolable. Molt més dolorós i profund que el de queixal o el
d’orella perquè la majoria de vegades va acompanyat de la vergonya i això ens
desterra a patir-lo en la intimitat. Tenir remordiments implica prèviament haver
passat un examen: haver reflexionat sobre el que hem fet i haver arribat a la
conclusió que ens hem allunyat, molt o poc, volgudament o no, del codi moral. L’única
manera d’acabar amb aquest mal és actuar amb responsabilitat, confessar i respondre
del que hem fet. Arribar aquí hauria de semblar fàcil però pel que sembla ens
haurem de conformar a dir que en algun cas ja seria molt. Hi ha a qui sembla
que la consciència li rellisca. La realitat ens demostra que sempre n’hi ha que troben la manera d’obtenir més beneficis
–econòmics normalment– dels que li correspondrien i ho aconsegueixen, ben
satisfets, sense creuar la línia prohibida. Això sí, amb l’ètica feta miques.
Si fos possible, la dimensió moral dels nostres actes hauria de navegar en
paral·lel a la dimensió legal dels mateixos. L’única manera de dormir tranquils
diria que és actuant lliurement però amb responsabilitat, individual i col·lectiva.
Publicat a EL 9 NOU, el 17 de febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada