Fa uns dies la meitat del país s'esgarrifava perquè a la selectivitat s'hi havien detectat faltes ortogràfiques. Jo ho trobo lògic. Això només és una conseqüència més de la consideració que tenim cap a la nostra llengua. Vivim en un país on els tertulians de les ràdios són autèntics artistes de la filigrana lingüística de nova creació. I vivim en un país on a la televisió pública s'hi poden veure (any 2013) anuncis com el de Grimaldi Lines que diu que té uns "
fantàstics barcos". Però on s'ho poden passar bé de debò si volen és amb els informatius. Sofà, crispetes i una bona ampolla de whisky, creguin-me. La combinació és explosiva, però l'espectacle també. És un luxe escoltar als presentadors d'aquests espais de referència expressions tan nostrades com "tenir que" (un homenatge encobert a Joan Gaspar) o "s'ha colat a l'agenda". O llegir als rètols
casc antic en referència al nucli antic d'una població o
aïgues, així, amb la dièresi a la i. És una festa. Però tot té una explicació. Els correctors han hagut de sortir a buscar les vocals neutres que misteriosament han desaparegut de la pronúncia de la majoria de periodistes de
la nostra. I llavors va i ens queixem per quatre faltes a la selectivitat... Per favor.
Publicat a EL 9 NOU, el 21 de juny de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada