És diumenge, també dins del tren que ens torna de Barcelona cap a Vic. Llegim, dormim o ens entretenim en el verd i el groc dels camps que ens acompanyen. La gent calla. Tot fa mandra. Veig el revisor, que s'acosta. Camina ràpid, potser massa. El segueixen dos nois: 16 o 17 anys, gorra girada i cares llargues. S'aturen tots tres un parell de metres darrere nostre, just davant de la porta. I aquí comença l'espectacle. Un dels nois retreu alguna cosa al revisor, a qui no arribo a sentir. Llama a los Mossos, ya te lo he dicho, joder, llámalos... ¿He encendido yo el cigarro?, ¿lo he encendido? Crida, crida i crida. Crida molt. No el veig però me l'imagino amb la cara enganxada a la de l'home. Insulta i amenaça. Usted y yo nos vamos a ver en algun otro tren... El revisor aguanta i nosaltres l'acompanyem en un silenci que es fa espès. Fem veure que llegim, que dormim o que ens entretenim en els camps. El tren s'atura a Vic i baixem. Una parella de Mossos s'acosta tranquil·lament. Potser ja es coneixen perquè se'ls veu relaxats. Els deixo enrere. Un final de manual per a una escena indigna. Pel desvergonyiment i la mala educació dels joves, i sobretot, per la covardia indecent de la resta. Així, estem perduts.
Publicat a EL 9 NOU, el 5 de juliol de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada