Sense ànims d'ofendre a ningú, però l'actualitat d'aquests últims dies s'ha encarregat de demostrar que com a societat devem ser tirant a bruts. Només així s'entén que haguem sigut capaços de conviure durant tant de temps amb tanta porqueria sense ni adonar-nos-en o, en el cas dels que tenen el nas més fi, fent com si hagués de ploure. Fins ara, que ens hem trobat que les catifes semblen les muntanyes de Montserrat de tanta merda que amaguen. Ja és impossible dissimular i no donem l'abast amb històries que no ens empassaríem ni en una pel·lícula de sobretaula el cap de setmana. I en surten tantes que amb prou feines ens sorprenem, perquè un escàndol en tapa un altre i és impossible abastar-ho tot. Qui se'n recorda avui de les llibretes d'en Bárcenas o les festes de confeti de l'Ana Mato? Què ens depararà la setmana vinent? En qualsevol cas, aquí els únics que fan veure que s'alteren davant un nou escàndol són els presumptament afectats. Som els reis de la picaresca -cadascú amb els seus tripijocs, de més o menys envergadura-, els pactes de silenci i les picades d'ullet de complicitat. Ens pensem que la merda no fa pudor, quan en realitat l'únic que passa és que de tant olorar-la ens hi hem acabat acostumant.
Publicat a EL 9 NOU, el 15 de febrer de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada