Parla'm sense vergonya...

Va anar a per llana i va sortir trasquitllat, que vindria a ser la traducció literal del que els veïns en diuen fué por lana y volvió trasquilado. S'havia marxat la llum per explicar que algú es va quedar a les fosques. Si els parlo del paxcte fiscal els deu sonar a llatinada, oi? Doncs n'hi ha que ho diuen així, sense cap mena de repar. Colègits electorals plens a vessar i arcaldes que critiquen la poca fiabilitat dels sundetxus. Llubricant. Un bon atxasu (amb una atxa de grans dimensions, s'entén...). Desenrecordar en comptes d'oblidar; ordenadors, que deuen ser ordinadors que ademés són molt ordenats.
No m'he inventat res, els ho prometo. Totes les frases, expressions i paraules que han llegit més amunt són reals, la majoria dites i escoltades a la ràdio o la televisió. Polítics, periodistes i tertulians en general (l'ordre és indiferent) trepitgem en Pompeu Fabra sense miraments. Es veu que no n'hi havia prou d'haver d'aguantar el tenir que o el hi ha que. No es tracta de ser perepunyetes ni un purista obsessionat amb la normativa, però tot té un límit. Més enllà de defensar-la dels que l'ataquen potser li hauríem de demostrar una mica més de respecte. La llenga catalana ho agrairà i les nostres orelles també.

Publicat a EL 9 NOU, el 30 de novembre de 2012