"¡Que se jodan!" ells

Per fi parlen clar. Per fi s'han acabat els eufemismes, els malabarismes semàntics. "¡Que se jodan!". Poesia en estat pur. La valenciana Andrea Fabra s'ha guanyat el cel i de passada un futur sobresou (que només és diputada, pobreta) al gabinet de propaganda del seu partit. Per moltes voltes que hi donem no trobarem cap manera millor, més clara, més rotunda, més comprensible, més ajustada per definir la política del govern més (im)popular d'això que en diuen democràcia espanyola. Ras i curt: "¡Que se jodan!". Haver començat per aquí, coi. Ara es fan entendre. No deu ser per les ganes que en tenen, però els pot la urgència. Europa pressiona ("obliga", diuen) i els números (els que ens ensenyen i els que ens amaguen) no quadren. Per tant, si segueixen per aquest pedregar ells i els seus amics amnistiats encara s'hauran d'acabar rascant la butxaca. De veritat, vull dir. Per això ara volen que els comprenguem, que ens fem el càrrec de l'abast de la tragèdia, sense bajanades: ara necessiten de debò els nostres diners. Els de tots. Ja ni dissimulen. Ens menteixen, ens roben els calés, els drets i la dignitat, i aquí a callar i a complir, que si no això s'ensorrarà i serà per culpa nostra. Doncs jo també els ho diré ben clar i sense eufemismes...

Publicat a EL 9 NOU, el 20 de juliol de 2012