Les típiques vacances

Desconnectes el despertador. Un comiat ràpid, sec i auster, sense sentimentalismes. Al cap i a la fi la història es repeteix cada estiu. Tu li dius que ja no el necessites i ell, abans d'adormir-se, et recorda que tard o d'hora tornaràs. El rellotge s'apaga i amb ell les hores, els minuts i els segons. Els dies perden el nom i el sentit. Avui deu ser diumenge o dilluns? Tant se val. En època de vacances el temps es compta per estones. Una estona per recuperar les amistats al bar, una altra per passejar, una altra per dormisquejar al sofà. Fas una ullada a la llista de coses-pendents-per-fer-durant-les-vacances que has omplert durant l'any: llibres descoberts en algun suplement ja oblidat, clàssics del cinema que mai confessaries en públic no haver vist, quadres que esperen ser penjats, la neteja (a fons) del cotxe... I de cop t'entra tanta calor com mandra. T'hauries d'organitzar, però estàs de vacances, coi. Respires el silenci buit del preavorriment i sense adonar-te'n et trobes immers en la perillosíssima estona-de-pensar-en-la-teva-vida: si ets prou feliç, si t'agrada la feina, la persona que tens al costat, si aquest present ha de ser un per sempre. La mirada se te'n va de reüll cap al despertador apagat. Podria ser que ja l'estiguessis enyorant?

Publicat a EL 9 NOU, el 27 de juliol de 2012