Aquesta setmana les Blackberry han fet figa i a mitja humanitat se li ha encongit una miqueta el cor. Smartphones, tablets, iPads... ens posen el món a les mans i ens dibuixen finestres fins fa uns anys inimaginables que obrim i tanquem tan sols amb un dit. Cada vegada necessitem menys temps per tenir-ho tot a l'abast. Ens sembla que vivim permanentment connectats al món i ja no imaginem una altra manera de ser-hi. Per això amb imprevistos com el d'aquests dies és quan es fa més evident el nostre grau de dependència cap a les noves tecnologies. Quan falla la connexió només ens resta un silenci feixuc que, malauradament, no sabem fer desaparèixer amb un clic.
Cada dia una mica més enganxats a la realitat que ens envolta (virtual o no) i cada dia una mica més desconnectats de nosaltres mateixos. Dilluns, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, ens explicaven que una de cada quatre persones que van als centres d'atenció primària de la comarca presenta algun trastorn d'aquest tipus, i tot fa pensar que, amb el temps i la crisi, encara aniran a més. Ens autoimposem un ritme de vida que no es correspon a les nostres capacitats vitals i el resultat, pèssim, ens hauria de fer reflexionar a tots plegats. Ens preocupa que ens peti el sistema operatiu del mòbil quan el que de debò perilla és el nostre. I per aquest encara no existeix cap tipus de recanvi.
Publicat a EL 9 NOU, el 14 d'octubre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada