La Montserrat s'aixeca de la tombona i l'arramba una mica més cap a sota el para-sol. S'hi estira altre cop i fa una ullada al seu voltant mentre es venta amb el Cuore. Aquesta calor no s'aguanta. Potser s'hauria d'anar a remullar, però amb tanta gent... I haurà de passar pel costat de la Conxita, que mira que n'arriba a ser de xerrameca. És com si ja la sentís: Ai Monsita no heu marxat fora aquest any? I el nen, ja deu ser gran... Deu tenir novieta i tot... I en Josep? I la feina? Diuen que van tan malament a la fàbrica... Quina xafardera!
La Montserrat agafa el mòbil del cabàs. Parlant d'en Josep, encara no li ha telefonat i mira que li ha dit vegades: Truca'm quan es desperti el nen, a veure què vol per dinar. Quin parell! Encara no sap per què s'encaparren a venir a Platja d'Aro si un dorm fins al migdia i l'altre no s'aparta de la tele i el diari. I a ella sí que tant li fa. La platja tampoc és que l'apassioni tants dies seguits i té la mateixa feina aquí que a casa... Oita, ara arriben els Molist. Ui com s'ha engreixat la Maria, on vas a parar! I amb aquest banyador, si se n'ha de tenir poca, de vergonya... Cada dia aquí, aquests també. Què tal, Maria? Com esteu? Quina calor eh? Tant que ens queixàvem del temps i mira... Sí, noia, s'ha d'aprofitar! Què faríem sinó, a casa ja hi estem tot l'any! Així que no heu marxat aquest estiu? I a en Manel com li va a la feina? Vaig llegir a El 9 que havien fet fora gent...
Publicat a EL 9 NOU, el 19 d'agost de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada