Quan portes 20 minuts conduint per l'Eix Transversal cap a Girona a 60 quilòmetres per hora, enganxada al cul d'un camió de Transportes Zamar, d'Oviedo, i embotida en una rua inacabable de vehicles, et converteixes en un ésser letàrgic i et preguntes: podria ser pitjor? Acte seguit Murphy s'afegeix a la festa i s'incorpora a la processó un dels camions de les obres que t'obliga a reduir la velocitat fins als 40 quilòmetres per hora. I tu i la teva impotència us quedeu allà, dins el cotxe, jugant a endevinar quina deu ser la feina de cadascun dels treballadors que es mouen -també letàrgicament- entre màquines excavadores.
A mi que el desdoblament avanci a bon ritme i se sàpiga que s'acabarà el 2013 no em consola de res. Ara mateix fa la sensació que tampoc cal fer cap bestiesa per acabar patint algun ensurt, en el millor dels casos. És de suposar que al capdavant de les obres hi ha professionals que deuen haver considerat totes les opcions a l'hora de planificar-les. És de suposar que deurien saber el tipus de carretera que és la que va de Sant Julià a la Fullaca abans de desviar-hi el trànsit i provocar un col·lapse monumental, dimarts a la nit. És de suposar que un fet així no tornarà a passar i que si no s'ha restringit el pas de camions per l'Eix mentre dura el desdoblament deu ser perquè no es pot. Suposem-ho doncs i carreguem-nos de paciència. Només falten dos anys.
Publicat a la contraportada d'EL 9 NOU, el 22 de juliol de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada