Lladres d'estar per casa

Adormir-se a la feina no diu gaire res de bo d'aquell que ho fa. I encara menys quan parlem de treballs que exigeixen concentració, precisió i agilitat (mental i de reflexos). No concebem, per exemple, un cirurgià roncant mentre fa anar el bisturí o un pilot fent una becaina al volant d'un avió. Però que digui que no ho imaginem no vol dir que no pugui passar. Tampoc hauríem dit mai que un lladre es pogués adormir al sofà de la casa on ha entrat a robar, i això bé que ha succeït aquesta setmana a Vic. 
Si Pere Calders fos viu, a hores d'ara d'aquesta història ja n'hauria sortit un conte. Això d'entrar a robar en un pis i a l'hora de la veritat buidar-ne la nevera i acabar adormit al sofà fins que et desperta el propietari de l'immoble té aquell punt d'inversemblança que tan bé utilitzava aquest escriptor per reflexionar sobre els aspectes més absurds de la condició humana. Perquè darrere d'aquesta situació que a primera vista ens pot fer certa gràcia s'hi amaga una realitat més aviat tràgica. Vivim en una societat capaç d'engendrar, d'una banda, delinqüents de guant blanc ben vestits i amb corbata de marca i, de l'altra, lladres d'estar per casa. Com el de Vic. Persones sense present i sense futur. Tan deixades de la mà de Déu que poden renunciar tranquil.lament al seu botí a canvi de poder-se posar a la pell durant una estona d'aquells que tenen la nevera plena, un bon sofà i un plat a taula. 

Publicat a la contraportada d'EL 9 NOU, el 23 de juny de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada