Una qüestió de números

Des de qualsevol despatx important de Barcelona el tram de carretera que uneix Borgonyà amb l'escola Lloriana de Sant Vicenç de Torelló i la cinquantena de nens i nenes que demanen mantenir la gratuïtat del transport escolar que els porta d'una banda a l'altra deuen ser un aisenyorquinamisèria. En general, des de qualsevol despatx important de Barcelona tot queda lluny i es veu petit. El país és una abstracció concretada en un formiguer de dades que identifiquen i defineixen cadascun dels seus habitants. No importa si som guapos o lletjos, si ens agraden els xurros o si som de l'Espanyol. Dades i números, que ja ho deia Pitàgores, que aquests són l'essència de la realitat. I la realitat és que a ningú li quadren. I si no quadren els comptes sobre els papers, que és el que remenen als despatxos importants, imaginem-nos si ho han de fer a la vida real: desordenada, plena d'arestes i singularitats. L'alcalde de Sant Vicenç ja ha dit que el consistori no deixarà les famílies desemparades en cas que la Generalitat no atengui la seva demanda. És la diferència entre fer aritmètica d'alta volada o política des de l'ajuntament d'un poble petit, amb cares i ulls i necessitats que s'han d'intentar atendre per molt que els números no surtin.

Publicat a EL 9 NOU, el 7 de juny de 2013.
Foto: EL 9 NOU


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada