A vegades, cada cop més sovint, et donen la paraula i no saps què fer-ne. Si guardar-la o no, si creure-te-la. Te la mires, la paraula donada, amb cert escepticisme i una mica de recel. Quin valor té realment? De què et serveix,
la paraula? Dimecres al Parlament es va parlar de l'estació de tren de Torelló. Tots els grups van estar d'acord a instar el govern perquè vetlli el tema, és a dir, que s'asseguri que l'estació realment continuï oberta i amb personal per vendres els bitllets i atendre els viatgers. Des d'ERC demanaven un compromís "en ferm" per part d'Adif, mentre que Dolors Montserrat es va mostrar segura que aquest organisme complirà amb el que va prometre i el servei a l'estació de Torelló es mantindrà com fins ara. La diputada del PP n'està convençuda. Quina sort. Suposem que a Adif li deuen haver donat la seva paraula i ara ella ens la dóna. I nosaltres ens la guardarem, al mateix calaix que les que feien referència a les inversions diverses que dècada rere dècada ens hem anat empassant. És una llàstima que amb les penúries que tenim no ens puguem vendres les paraules donades que finalment han quedat en un no-res. A hores d'ara ja tindríem prou diners per desdoblar la línia de debò.
Publicat a EL 9 NOU, el 17 de maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada