La comèdia menys divina

"Abandoneu tota esperança els que aquí entreu...". No sabrem mai si, a les portes de l'infern, la barretina arran d'ulls ens va impedir llegir l'avís o si, fent-nos els valents, ens el vam passar pel forro de la faixa. La qüestió és que tot d'una ja hi vam ser a dins i d'allà encara no n'hem sabut sortir. Devem ser al fons del pou, al novè cercle, a tocar de Satanàs, que és on van a parar els traïdors. Només així -sent conscients que Dant és qui mou els fils del nostre destí- s'entén que els catalans aguantem una vegada i una altra i una altra les amenaces, la ignomínia i les coaccions que ens plouen de totes bandes. I tot, sense pràcticament deixar anar un ai!, no fos cas... Ara ens tornen a tocar la llengua. De fet, no ens l'han deixat de remenar mai, però ara ja ens movem entre l'esperpent i el surrealisme: l'espanyolització de Wert, Convivencia Cívica Catalana (aquí ja es veu que el nom no fa la cosa), el TSJC i, a les Illes, José Ramón Bauzá, que amb la seva habitual consideració cap a tot allò que soni o sembli català, subvencionarà llibres en balear. Només ens faltava, aquest dijous, el popular Jesús Posada renyar Joan Tardà per parlar en català al Congrés: "No provoque un conflicto innecesario que no conduce a nada". Una bona comèdia, tot plegat.

Publicat a EL 9 NOU, el 12 d'abril de 2013