El risc d'arriscar-se

Albert Bosch i Carles Gel s'han passat 11 dies tancats en una tenda diminuta enmig de la immensitat de l'Antàrtida i d'una tempesta de neu i vent que els impedia tant retrocedir com avançar. Una bogeria física, però sobretot mental. Una contradicció extrema, perquè mentre el cos amb prou feines es pot moure el cap funciona perillosament i a tot drap. És el preu que han hagut de pagar per intentar assolir un somni. 
Com diria Eduard Punset "el poder de la mente és enormeee". Som nosaltres els que en decidim els límits. Hi ha persones valentes, com Bosch o Gel, que no temen assumir riscos i que el que menys es plantegen en el camí cap a l'èxit és abandonar, si no és que es posi en joc la seva supervivència. Per a ells la vida és una superació constant. Malauradament són una excepció. Per a la majoria de la gent l'autèntic repte és aixecar-se del sofà, des d'on és molt més còmode i pràctic veure com la vida et passa pel davant, encara que això impliqui renunciar a la felicitat. Devem ser mandrosos per naturalesa. Com els gats. La diferència és que aquests animals es poden permetre el luxe de malgastar sis vides i encara els en queda una; nosaltres no ens n'adonarem i el temps ja se'ns haurà menjat. 


Publicat a EL 9 NOU, el 18 de novembre de 2011