Vareta, vareta màgica...

Oh! No saben pas què donaria jo ara, en plena campanya electoral, per tenir la vareta de la De Gispert! Cobrir-me amb una capa ben bufona i anar repartint copets: cling!... per aquí, cling!... per allà. 
Per començar, a mode de gamberradeta, esborraria els retocs que els partits han aplicat a les imatges dels seus candidats. I els somriures també fora... per fer-los més autèntics. De fet, ara que hi penso, eliminaria tots els cartells, que de poc serveixen. La millor visibilitat la donen la constància i el treball diari a peu de carrer i no pas penjar-se d'un fanal cada quatre anys.
Després convertiria en fantasmes (dels de debò: amb llençol blanc i cadenes als peus) aquells candidats que ja n'exerceixen. I no em refereixo només als que et miren per sobre l'espatlla sinó als que es presenten en municipis d'on l'únic que en saben és el nom i que a l'hora de proposar i debatre amb la resta de polítics busquen excuses estranyes o barates. O les dues coses a la plegada. I per acabar, faria que els polítics s'adonessin d'una vegada i per sempre més que el que de debò necessitem -més enllà de promeses, declaracions i contradeclaracions- són representants educats, compromesos amb els pobles i el país (més enllà dels partits), treballadors, eficients i amb una mica de sentit comú. És clar que potser per a això, més que una vareta necessitaríem un miracle...


Publicat a EL 9 NOU, el 12 de maig de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada