Ni els cremaria vius ni els llançaria la roba interior en un concert. Perquè ens entenguem: que m'agraden i prou. Tinc els seus dos discos i els he escoltat tres vegades en directe, l'última, aquest passat divendres a L'Atlàntida. El concert va estar bé, i a banda de fer-me passar una estona agradable també em va servir per confirmar que amb això dels Manel potser n'estem fent un gra massa. Que potser no n'hi ha per tant.
Toquen bé? No hi entenc gaire, però diria que sí. Les lletres de les cançons són bones? Algunes força i d'altres menys. Presenten un directe sorprenent, un muntatge espectacular? No. Fins i tot divendres entre cançó i cançó, sense focus ni llums, semblaven poca cosa en la immensitat d'aquell escenari.
Qui els fa diferents a la resta som nosaltres. Nosaltres els hem convertit en un fenomen: els mitjans de comunicació, una excel.lent campanya de màrqueting que es podria batejar com "somungrupnormalperagentnormalcomtu", i una companyia discogràfica potent. En Pep Guardiola en un concert. Entre tots els hem fet tan, tan, tan bons que crec que ara correm el perill d'acabar-ne farts, empatxats, d'avorrir l'ukelele, d'odiar el mar i fins i tot de demanar a la Dolors que proposi un tema per aquesta història que s'haurà anat acabant.
Publicat a EL 9 NOU, l'11 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada