Ara es veu que entre
alguns polítics de més alt rang i alguns periodistes de ciutat el que es porta
és llegir l’actualitat amb les ulleres de la frivolitat ben posades sobre el
nas. Posem per cas que ara les agafem nosaltres, aquestes lents, ens les posem
i fem un cop d’ull al voltant nostre.
De seguida arribarem a la conclusió que l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha de ser per força l’enveja de mitja classe política. Divendres el vam veure abraçant-se a Joan Laporta, que es deuria fer pagues de marxar de Vic amb una bona llonganissa sota el braç i va i me li donen una reproducció del Merma, que és molt bonica, però que no atipa. I per si no n’hi hagués prou a sobre Laporta escull la ciutat per anunciar la data de les eleccions del Barça i per fer-nos saber que està decidit “a fer un pas endavant” per Catalunya. Però és que, a més a més, poques hores abans haviem pogut veure Vila d’Abadal cantant al Polònia. Una intervenció que caldrà veure si té continuïtat, però que de moment ja li ha deixat, d’una banda, una quota mediàtica per la qual més d’un estaria disposat a vendre l’ànima al diable, i de l’altra, una marca de ciutat enganxosa com ella sola: Dont’worry, Vic happy!.
Jubilem d’una vegada per totes el Vic, ciutat de fires i mercats tenint en compte, dit sigui de passada, que al ritme que anem les fires a Vic acabaran sent faves comptades.
Publicat a EL 9 NOU, 1 de febrer de 2010
De seguida arribarem a la conclusió que l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha de ser per força l’enveja de mitja classe política. Divendres el vam veure abraçant-se a Joan Laporta, que es deuria fer pagues de marxar de Vic amb una bona llonganissa sota el braç i va i me li donen una reproducció del Merma, que és molt bonica, però que no atipa. I per si no n’hi hagués prou a sobre Laporta escull la ciutat per anunciar la data de les eleccions del Barça i per fer-nos saber que està decidit “a fer un pas endavant” per Catalunya. Però és que, a més a més, poques hores abans haviem pogut veure Vila d’Abadal cantant al Polònia. Una intervenció que caldrà veure si té continuïtat, però que de moment ja li ha deixat, d’una banda, una quota mediàtica per la qual més d’un estaria disposat a vendre l’ànima al diable, i de l’altra, una marca de ciutat enganxosa com ella sola: Dont’worry, Vic happy!.
Jubilem d’una vegada per totes el Vic, ciutat de fires i mercats tenint en compte, dit sigui de passada, que al ritme que anem les fires a Vic acabaran sent faves comptades.
Publicat a EL 9 NOU, 1 de febrer de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada