La dimissió impossible

Per molt greu que els sàpiga a Rajoy i als seus, els fets, els números i sobretot els sobres en aquest cas s'entossudeixen a justificar-la. En qualsevol altre Estat ja hauria arribat fa temps, segurament motivada per altres fets, números o sobres molt més insignificants que els que ara ens ocupen. Però aquí -Estat espanyol- som diferents. Aquí som més de panderetes, siestas i olés i tot fa mandra; per gaire poc ni ens hi posem i es veu que els escàndols com el d'en Bárcenas i els seus papers són minúcies, detalls sense importància. Aquí l'única manera de llegir dimisión és buscar la paraula al diccionari. I sí, malpensats, encara hi és, de moment, a l'espera que en Mariano instauri el Ministeri de la Veritat orwellià. Tranquils, que tot arribarà. La Real Academia Española diu de dimisión que és la "renúncia, el abandono de un empleo o una comisión". Vist així no cal que en parlem més perquè la dimissió de Rajoy no és improvable sinó impossible: ja fa temps que va renunciar a la política al servei dels ciutadans i del bé comú. Segurament va desistir amb els hilillos del Prestige, però ho va fer tan a la seva manera, tan silenciosament, que ni ens en vam adonar. El que vindria a ser una dimissió en B, perquè ens entenguem.

Publicat a EL 9 NOU, el 12 de juliol de 2013.