En silenci. El carrer i el seu cap. S'emprenya amb tanta buidor i torna cap a dins. Encara es refredarà. S'asseu i sospira mentre aguanta la mirada immaculada de l'ordinador, que la segueix, desafiant. Repassa mentalment un altre cop la llista de temes que ha anat descartant, no per dolents sinó per mastegats. Tot li sembla vell. La campanya electoral que tot just acaba de començar (els resultats deuran ser històrics, però s'hi jugaria un duro que els cartells, els anuncis i les promeses seran els de sempre), la victòria d'Obama als Estats Units (allà sí que en saben de fer comicis, oh, quins discursos, que multiculturals que són, bla, bla, bla), el congrés espanyol que extravia ipads a cabassos... (sense comentaris). La crisi i la independència. Encara no la tenim i ja li surt per les orelles. Això li sap greu. Obre el calaix de l'escriptori. Necessita menjar per matar la impaciència. Entre bolis i llibretes troba un bombó. A l'articulista mai li han agradat. Somriu irònicament, el desembolica i el mossega.
Publicat a EL 9 NOU, el 9 de novembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada