Avui pot ser Sant Jordi

Segons un informe presentat per la Fundacc, en aquesta Polònia independent que estem vestint hi ha un 38,7% de catalans que l'any passat no van llegir cap llibre. Cap ni un. Això són 2.490.000 persones a qui la incerta glòria -mediàtica o no- de la Pilar Rahola i el conseqüent debat nacional sobre les etiquetes literàries i les llistes dels més venuts deu importar, exactament, un rave. No fan falta gaires documents per intuir que ja fa temps que hi ha molta gent que no llegeix ni al vàter, però les dades exactes sempre ajuden a fer-se una idea més precisa de la magnitud de la tragèdia. Llegir implica un petit esforç que incomprensiblement per a molta gent deu ser excessiu: solitud, concentració i temps. Diners? No necessàriament; per a això hi ha les biblioteques. Si no ensenyem a estimar els llibres, a valorar el que ens ofereixen les seves pàgines, tard o d'hora ens convertirem en una societat de vençuts. És indispensable que la lectura formi part de les nostres vides, sigui en la dimensió que sigui: una finestra des d'on intentar comprendre el món i la vida, un passatemps o fins i tot un joc. Com aquest article. Tot passa per entendre que avui, sigui el dia que sigui, també pot ser un bon moment per celebrar Sant Jordi.

Publicat a EL 9 NOU, el 26 d'abril de 2013

Molt pioners per no res

El 1987 l'Hospital General de Vic obria portes com a primer centre hospitalari gestionat sota una fórmula consorcial. El CAP de Santa Eugènia de Berga va ser un dels primers a Catalunya a incorporar-se a la reforma de l'atenció primària. El 1994 Osona va ser la tercera comarca a acollir el pla d'emergències mèdiques i aquell mateix any obria al Remei de Vic el primer CAP gestionat per una societat limitada de professionals del sector. El 2001 el Servei Català de la Salut va impulsar un nou sistema de compra integrada de serveis sanitaris i el model d'atenció a les cures pal·liatives dels hospitals de la Santa Creu i de Manlleu també ha estat pioner. Tot això és el que n'ha sortit d'una repassada ràpida a l'hemeroteca d'EL 9 NOU. A Osona sempre ens hi hem posat molt bé i hem estat uns excel·lents conillets d'Índies quant a programes i proves pilot que d'una manera o altra han suposat un esforç per als professionals i per als usuaris. Ara ja no hi ha diners per a invents, oi, i l'únic que s'exigeix són retallades. Potser seria bo recordar a tots aquells que ara paren la mà que és de ben nascuts ser agraïts. La llàstima és que d'educació i de memòria, igual que de recursos sanitaris, no n'anem gens sobrats en aquest país.

Publicat a EL 9 NOU, el 19 d'abril de 2013

La comèdia menys divina

"Abandoneu tota esperança els que aquí entreu...". No sabrem mai si, a les portes de l'infern, la barretina arran d'ulls ens va impedir llegir l'avís o si, fent-nos els valents, ens el vam passar pel forro de la faixa. La qüestió és que tot d'una ja hi vam ser a dins i d'allà encara no n'hem sabut sortir. Devem ser al fons del pou, al novè cercle, a tocar de Satanàs, que és on van a parar els traïdors. Només així -sent conscients que Dant és qui mou els fils del nostre destí- s'entén que els catalans aguantem una vegada i una altra i una altra les amenaces, la ignomínia i les coaccions que ens plouen de totes bandes. I tot, sense pràcticament deixar anar un ai!, no fos cas... Ara ens tornen a tocar la llengua. De fet, no ens l'han deixat de remenar mai, però ara ja ens movem entre l'esperpent i el surrealisme: l'espanyolització de Wert, Convivencia Cívica Catalana (aquí ja es veu que el nom no fa la cosa), el TSJC i, a les Illes, José Ramón Bauzá, que amb la seva habitual consideració cap a tot allò que soni o sembli català, subvencionarà llibres en balear. Només ens faltava, aquest dijous, el popular Jesús Posada renyar Joan Tardà per parlar en català al Congrés: "No provoque un conflicto innecesario que no conduce a nada". Una bona comèdia, tot plegat.

Publicat a EL 9 NOU, el 12 d'abril de 2013

Escolteu aquest silenci

Joan Brossa va escriure el 1963 un poema que porta per nom Silenci i diu així: "Escolteu aquest silenci". Ras i curt. Més enllà de dobles sentits (o dobles silencis), la recomanació del poeta a hores d'ara és de difícil compliment perquè el silenci pràcticament ha desaparegut de les nostres vides. Estem farts d'escoltar que vivim en una societat accelerada i sorollosa, on sembla que fem tard a tot i a tot arreu. Ens ho creiem des que obrim els ulls fins que anem a dormir: enganxats al mòbil, a la televisió, a l'actualitat, a les modes, a les xarxes socials... Tenim l'obligació de no perdre'ns res i això és francament esgotador. Aquesta setmana, passejant, he descobert que a Vic hi ha un centre de teràpies naturals que ofereix el que en diuen Espai de silenci. Dos dies a la setmana, l'assistència és lliure i l'aportació, voluntària. Un espai només apte per a temeraris, dic jo. Estem envoltats de sons de tota mena, fet que és molt més pràctic que pair el silenci. L'absència de so ens porta, indefectiblement, a la reflexió i tothom sap que pensar massa (sovint) és perillós. Val més esquivar-ho. Brossa escrivia també: "Són tants els canvis que noto quant al que sento i al que veig, que si em recordo de tragèdies personals encenc un cigarret i surto del poema".

Publicat a EL 9 NOU, el 5 d'abril de 2013