Tinc una idea de bomber...

I si un dia provéssim de fer-ho diferent? I si un dia féssim una vaga general sense coaccionar a ningú? Sense empresaris ni sindicalistes que amenacessin els drets dels treballadors. Què passaria aquell dia? No ho sabem ni ho sabrem mai perquè no interessa. El que importa als empresaris és no perdre-hi ni temps ni diners i el que volen els sindicats és demostrar no ja que tenen la raó, sinó que l'actitud de suport de la resta de treballadors ho constata. Hem de paralitzar el país. El què, doncs, és clar. El que falla és el com. Amenaçar amb represàlies al lloc de feina o directament acomiadar els que volen fer vaga no toca, com diria Pujol, de la mateixa manera que no toca obligar els que no volen fer-ne a deixar de treballar; no toca llançar ous, posar silicona als panys, tallar carreteres, tirar pinso i cridar tites, tites o insultar. Tot em sembla igual de patètic, la veritat. La raó que els sindicats podrien tenir protestant contra la reforma laboral del govern s'esmicola amb actuacions potser aïllades, però que els desacrediten i els debiliten a ulls de molts dels que en teoria representen. Tant que ens omplim la boca parlant de tolerància, respecte i llibertat d'expressió i a l'hora d'aplicar-ho a tots, tots, tots, les cames ens fan figa.

Publicat a EL 9 NOU, el 30 de març de 2012 
Fotografia: Jordi Puig/ EL 9 NOU
Enllaç a la notícia d'EL 9 TV sobre els piquets informatius a Vic

Sóc paleta

Per imperatiu emocional construeixo al meu voltant
murs de contenció, parets i muralles.
Si les ganes m'acompanyen aixeco un palau;
si se'm menja la mandra m'invento una cabanya.

I allà dins ben ajupida
tanco els ulls,
respiro silenci, 
i el cor, alleugerit, descansa.

Per la incompetència, però,
del tapaforats que no té
ni vocació ni paciència
i a sobre és pocatraça,
amb una bufada i quatre paraules boniques
la gran obra s'esquerda, s'esfondra i es fa a miques.

Benvinguda sigui la plaça

A l'època en què els ajuntaments es dedicaven a estirar el braç sense saber que la màniga se'ls estava quedant curta les inauguracions eren el pa de cada dia: avui l'escola, demà la fase 2 del nou pavelló (quan estigui acabat ja el tornarem a inaugurar), la setmana següent la rotonda de l'entrada del poble... En època d'eleccions fins i tot es podia arribar a inaugurar la senyalització de la rotonda de l'entrada del poble. I així anar fent. Alcaldes i regidors encorbatats, el diputat de torn, potser un conseller, parlaments, aplaudiments, una cinta per tallar o una placa per destapar, més aplaudiments, fotografies, encaixades de mans i pica-pica per a tothom. Amb la crisi això s'ha acabat, que ara no estem per festes i sobretot inaugurar fa lleig i és de poc auster. Per això a Manlleu es veu que han decidit que un cop remodelada la plaça Fra Bernadí, que deu ser l'obra més important que s'ha fet en aquest municipi des de fa anys, no la inauguraran. Faran el que han batejat com "un acte massiu de benvinguda", que deurà ser impressionant evidentment, però que de cap manera vol ser una inauguració. Diuen. Jo el que dic és que tenim crisi (perdó, una acceleració negativa) de tot menys d'eufemismes. I n'hi ha que fan molt riure. 


Publicat a EL 9 NOU, el 23 de març de 2012
Fotografia: Albert Llimós/ EL 9 NOU

L'últim capítol del serial

El dia que acabin d'enllestir el desdoblament del Nyap Transversal a Osona el proclamarem festa comarcal, entre tots muntarem una botifarrada popular als vorals de la santa carretera i convidarem Josep M. Benet i Jornet perquè en faci la inauguració pertinent. Perquè això que estem vivint, desenganyem-nos, no és res més que un serial dels bons. Una d'aquelles sèries que no s'acaben mai però que de tant en tant fan un gir inesperat. En el cas que ens ocupa fins ara teníem retencions quilomètriques i accidents però s'ha de reconèixer que les 3.426 multes han enfilat el llistó ben amunt. Més enllà, però, dels drames singulars, la història ens ha deixat un fet que per poc habitual és destacable: la mobilització pública d'alguns polítics a favor dels afectats i en contra de la mateixa administració. "Que sàpiguen que només anem amb barretina quan hi ha festes locals". L'alcalde de Folgueroles ho deia aquesta setmana a Catalunya Ràdio. Carles Baronet apel.lava al sentit comú i a la necessitat dels polítics de correspondre a l'esforç que està fent la ciutadania. Doncs sí, té raó, perquè la paciència ens l'han encongit a cops de tisorada i la veritat és que el que menys ens convé ara mateix és aguantar polítics a l'alçada del nyap. 

Publicat a EL 9 NOU, el 16 de març de 2012

No vull ser una superheroïna

El veritable Dia de la Dona serà aquell en què aquesta pugui escollir què vol ser sense tenir mal de consciència. El dia que obtingui el màxim reconeixement professional sense retreure's no haver estat bona mare o pugui dedicar-se plenament a construir una família sense sentir-se poc valorada. Molt ha canviat el paisatge des de les reclamacions d'un segle enrere pel sufragi femení i la millora de les condicions laborals de les dones, però massa sovint davant nostre el camí es continua bifurcant i ens veiem obligades a triar-ne només un i, per tant, a renunciar a l'altre. Parlo de les dones de la meva generació. Les que a l'escola i a la universitat ens vam crear unes expectatives de futur tant o més prometedores que les del nen o el noi que teníem al costat. Joves, ben formades, amb reptes, amb ganes de ser independents i de menjar-nos el món. Però dones. Ningú ens havia avisat d'aquest però i del que implica, i un cop assumit vam decidir que podríem amb ell per no deixar res de banda. Tenim dret a voler-ho tot. I aquí ens teniu: amb la capa, l'espasa i carregades de culpabilitats. En aquest món pensat per i per a homes sobren superheroïnes i falta encara molta voluntat i sentit comú per canviar les regles del joc.

Publicat a EL 9 NOU, el 9 de març de 2012

Barcelona es mobilitza

Mai Barcelona havia estat tan mobilitzada com aquesta setmana. Fixem-nos-hi. Ha acollit més de 60.000 professionals arribats d'arreu per presentar les últimes novetats en telefonia mòbil. La ciutat, doncs, s'ha convertit en capital mundial dels tecnològicament més mobilitzats. Mobilitzats, pel que ens expliquen, amb molta cobertura, professional i econòmica. I mentre aquests debatien sobre el Windows 8, l'útil que pot arribar a ser un telèfon que funciona sota l'aigua o una aplicació que et diu si l'alè et fa pudor, els carrers del voltant s'omplien d'una altra mena de mobilitzats, aquests en contra de les retallades en educació. Mobilitzats sense gaire cobertura i amb la bateria sota mínims. Persones cansades de tanta tisorada inútil que sembla no tenir fi. Mentre uns pensen en com redefinir el mòbil els altres es demanen com podran pagar-ne les factures. Són lamentablement les dues cares d'una moneda que balla de canto i que esperarem a veure per quina banda cedeix. Si volen m'ofereixo per anar a posar un ciri a la Verge de Montserrat, perquè sembla que els que veritablement s'haurien de mobilitzar per decantar-la van més perduts que el Costa Allegra a les Seychelles. I aquí, sense remolcador a la vista.  

Publicat a EL 9 NOU, el 2 de març de 2012
Fotografia: Raquel Quelart / La Vanguardia